La Borriana Big Band enceta a Nules la seua primera gira

Maria Ventura

Un pati de butaques ple, amics i coneguts que intercanviaven salutacions i anècdotes prèvies al concert que els esperava a tots al Teatre Alcàzar de Nules. La Borriana Big Band presidia l’escenari de l’àgora cultural de la localitat de la Plana Baixa el passat diumenge 28 d’octubre per inaugurar la que serà la seua primera gira amb el primer disc del grup, D’Ací.

Aquesta jove agrupació musical borrianenca, de poc més d’un any de vida, compta amb la participació de joves músics tant de la capital de la Plana Baixa, com dels seus voltants. Tots units sota la direcció del productor musical, compositor i arranjador Juanjo Carratalà que marcava l’inici de l’actuació agraint l’oportunitat de presentar aquest nou projecte a la seua població natal. Carratalà es mostrava emocionat per tornar a aquell escenari que, en les seues pròpies paraules, l’havia vist créixer.IMG_5852

Les emocions ja havien aflorat amb les primeres notes de cançons ben populars. Lladres, del grup Al Tall, havia estat la carta de presentació, una benvinguda amb força que a molts posava els pèls de punta. Amb la veu de Dayana Emma Martínez, aquesta versió ha estat nominada als Premis Tresdeu de la música valenciana i ha arribat fins els platós del programa Family Dúo d’Àpunt. A tot arreu, com a Nules la vesprada de diumenge, aquesta peça ha retret records i amb ells emocions del passat, tot amb un aire nou i indescriptible per a molts. En aquesta fórmula radica l’essència de la Borriana Big Band, versionar la música tradicional valenciana sota ritmes de jazz, ska o latin. Traure-li la pols a la música de sempre, en paraules del director i productor musical.

M’aclame a tu d’Ovidi Montllor o Al vent de Raimon cobraven vida amb la veu d’Anna Millo i a través dels ritmes de percussió, els tocs de les trompetes, les melodies de trombons i de tota una infinita família de saxòfons, inclús el propi director intercanviava el seu paper pel d’un músic més prenent a les mans el seu saxòfon.  Tots els vents, acompanyats amb el piano, la guitarra i el contrabaix. Aquests dos últims que amb un simple joc de mans es modernitzaven i convertien en guitarra i baix elèctric.

IMG_5879

Que tinguem sort de Lluís Llach tancava la llista d’èxits amb els quals la banda havia fet repàs de 30 anys de música en valencià fins arribar als grups més actuals com Obrint Pas o La Gossa Sorda, sense deixar de banda el cançoner més popular amb Maria Rosa o La Panderola, acompanyada aquesta última d’una percussió ben especial a ritme dels típics gaiatos amb les identificatives cintes color verd representant la Magdalena, les festes més populars de Castelló. Acabava l’espectacle i la Borriana Big Band s’acomiadava amb forts aplaudiments i el públic dempeus, un inici immillorable per continuar amb la seua gira que en la pròxima cita els portarà fins a l’Auditori de Castelló en el Trovam, la Fira Valenciana de la Música.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s